14.1.15

L'Altar de Zeus de Pèrgam... a Berlín

Els museus d'Europa són testimoni de l'expoli de l'art i restes arqueològiques que han fet els paisos europeus.



Panoràmica d'on estava l'Altar de Zeus en Pèrgam (Bergama, a l'actual Turquia)









Actualment està al Pergamonmusseum de Berlín. 
El 1930 va ser desmuntat peça a peça i traslladat a Berlín



Visita al Museu de Pèrgam de Berlín a l'estiu de 2014

video
Reproducció del fris exterior que envolta el pòdium de l'altar

Maqueta
El monument aixecat pel rei de Pèrgam Eumenes II, per tal de celebrar la segona victòria sobre els gàlates l’any 183 aC, es conserva actualment a Berlín, on s’ha reconstruït a força d’encaixar les restes localitzades a les ruïnes de l’antiga capital del regne hel·lenístic.

El fris exterior que envolta el pòdium és una obra on es veu l’acció de diversos artistes. Es desenvolupa la narració còsmica dels principis de la història de la humanitat en la qual les divinitats de l’Olimp s’enfronten als gegants, les forces del mal i del desordre. Les divinitats envolten les figures d’Atena i Zeus, personalitats que destaquen enmig d’una gran confusió. La confusió de les teles i les contorsions de les figures i dels animals contrasten amb les figures majestuoses dels déus. Deixant de banda les diferències estilístiques i cronològiques, el referent amb el fris del Partenó és evident.

Reconstrucció de l'Acròpoli de Pèrgam

L'Altar de Zeus era una edificació a cel obert, al centre de la qual hi havia un altar destinat als sacrificis rituals. La documentació ens diu que vers l’any 181 aC se celebraven a Pèrgam unes festes anomenades nicèfores durant les quals els seus habitants commemoraven la victòria d’Atena sobre els gegants. Possiblement aquest motiu explica l’inici de les obres i que, a causa de les vicissituds històriques i polítiques que va viure el regne de Pèrgam en les lluites contra els invasors gàlates, va adquirir un nou sentit: la victòria de la civilització contra la barbàrie.

CONTEXT HISTÒRIC,  MATERIALS

EL ALTAR DE PÈRGAMO